Hola a tots i totes!!
La sessió del dijous em va agradar molt. Tots van portar els papers pintats i vaig explicar en què consistia aquest exercici.
I és que les persones que han de ser ateses pels altres perquè son depenents com per exemple els alumnes amb paràlisi cerebral, han de ser tocats tots els dies pels altres, tant si els agrada com si no, i tot i que per nosaltres sigui quelcom normal, perquè "s'ha de fer"... potser també ens hem d'empatitzar amb ells i fer las cosas amb més tacte.
Perquè de vegades, i sense adonar-nos, podem fer les coses amb carinyo (obviament) però sense tenir en compte els pensaments dels alumnes. I de vegades, només anticipant el què farem (per exemple, ara agafaré el raspall de dents i começarem a rentar-nos ó ara et pentinaré, ara t'agafaré del braç i et posaré a la cadira...etc) podem generar un vincle positiu.
I em va agradar molt les experiències que em van explicar perquè tots ho tenen en compte. I em va agradar aquesta sensació, perquè en escoles que he treballat anteriorment, aquest aspecte no es tenia molt en compte en alguns casos, i és quan em vaig adonar de la importància que s'ha de tenir. I també vaig explicar experiències meves referent a aquest aspecte, i em van donar la seva opinió.
Els dibuixos, va ser curiós, perquè gairebé tots els dibuxos predominava el color vermell i el color groc. I el color verd estava repartit normalment per zones molt petites.
El divendres vaig anar també i vaig dedicar les hores per fer el que hem va comentar la psicopedagoga, i vaig passar per les aules per preparar-me preguntes per fer-lis en la propera sessió, que tinc pensat fer-la pràctica al gimnàs de l'escola.
No li he pogut ensenyar les preguntes a la psicopedagoga perquè vaig tenir que marxar ràpid, però abans de la sessió de la setmana vinent li ensenyaré a veure què li semblen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada