Avui vam fer la continuació del taller de psicosi intantil.
Hem fet una pluja d'idees sobre què pensem que és la psicosi infantil. Després de fer aqusta pluja d'idees hem començat a parlar sobre experiències dels professionals i casos de l'escola.
Els he portat un llibre que tinc llegit que es diu "Mediaciones terapéuticas y psicosis infantil" de Anne Brun.i l'hem estat comentant. Ha estat bona idea el portar-lo, perquè alguns dels professionals els ha agradat i m'han comentat on el vaig comprar per a comprar-lo ells també.
Després els he fet una petita introducció sobre l'educació emocional (que va ser un tema que va quedar pendent) i els he dit que a la propera sessió intentaria enfocar l'educació emocional amb la psicosi infantil.
24 de maig
Avui he començat la sessió amb una metàfora per centrar el tema de les emocions que diu així:
Suposem que a un cavall se li fa
arribar una lleugera descàrrega elèctrica a la pota amb una placa metàl·lica
col·locada al terra de l'estable; i suposem també que uns segons abans de cada
descàrrega es fa tocar sempre una campana.
El cavall "suposarà" que
existeix una relació causal entre el so de la campana i la descàrrega i, per
tant, cada cop que soni la campana, aixecarà la pota del terra. Una cop ja
establert aquest reflexe condicionat pot desmuntar-se el dispositiu elèctric
perqué inevitablement el cavall aixecarà la pota cada vegada que soni la
campana, creient evitar la descàrrega elèctrica.
Cada cop que l'animal aixequi la
pota i eviti la descàrrega, es confirma en la seva suposició que aixecar la
pota és el comportament "adequat" per protegir-se d'una experiència
desagradable. I amb això no fa sinó consolidar-se aquest fals comportament. Dit
d'una altra manera: aquest comportament, suposadament adequat, és el que
impossibilita al cavall l'important descobriment de que ja no existeix
l'amenaça de descàrrega elèctrica. La solució s'ha convertit en problema.
(Paul
Watzlawick, És real la realitat? )
Què us sembla com a metàfora? Podríem aplicar-la
a l'anàlisi de les respostes emocionals? Se us acud algun exemple? Podem
relacionar-la amb les actituds desadaptatives que sovint mostren els nens
maltractats?
Vaig començar el petit comité de reflexió amb aquesta introducció per obrir el debat:
La història del cavall neuròtic tracta d’una
associació de tres elements: la resposta (aixecar la cama) que es
desencadena per un avant-estímul auditiu (la campana) que suposadament
és seguit d’un estímul dolorós (descàrrega elèctrica). Sembla un tipus
d'aprenentatgeanomenat condicionament clàssic o pavlonià, que es
basa en una relació causa-efecte i que ens fa entendre molt clarament el
procés d'un estímul- resposta. Desde ben petits i al llarg de la vida
anem aprenent mitjançant aquest procès. Associem els estímuls entre sí de
manera que quan apareix un ja podem preveure l’aparició de l’altre. Aq
Aquest mecanisme és molt més habitual del que ens pensem. ens podem fer aquestes preguntes: Per què davant
d’una cançó que hem compartit amb algú ens emocionem? Com és que una
olor familiar ens produeix emocions molt positives? Per què tenim gana a l’hora
de dinar? i son quan s’acosta la nit? Moltes d’aquestes preguntes, en part, són
explicades pel condicionament.
Si “aprenem” a respondre
amb una determinada defensa davant d’una amenaça que ens provoca dolor (físic o
psíquic) és probable que aquest aprenentatge romangui estable i que, per tant,
sempre responguem de la mateixa manera a la mateixa amenaça sense intentar cap
canvi o a evitar-ho. D’aquesta manera, hom aplicarà la mateixa resposta una i
una altra vegada sense adonar-se que hi ha altres possibles respostes o que,
fins i tot, el perill ja no existeix.
Quan parlem de maltractaments cal tenir en
compte que no sempre són físics, sinó que existeixen formes més o menys
evidents de maltractament, totes elles amb conseqüències lamentables pels nens.
En relació als nens maltractats és interessant saber que el nen es posarà a la
defensiva sempre que tingui indicis de perill, i possiblement ho farà de forma
tan automàtica que aviat ni tan sols serà conscient de la seva emoció de por.
Una persona que hagi estat durament maltractada
durant la infantesa tindrà greus dificultats per a relacionar-se, sobretot en
les relacions més íntimes: amb la parella i els fills. De vegades se segueix el
mateix patró après del maltractador parental. Però no sempre és així. Existeix
un concepte relativament nou però que està molt de moda en la literatura sobre
maltractaments i és el concepte de “resiliència”,
que podem definir com la capacitat de les persones per ensortir-se’n tot i les
circumstàncies més adverses.
Pero aquest és altre tema, tot i que per mi, tot el que tingui que veure amb les emocions va lligat. Perquè quan parlo de nens i nenes, parlo amb i sense diagnòstic.
L’educació emocional és una
gran eina per a totes les persones. L’autoconeixement
i l’autoregulació són indispensables per modificar la conducta amb èxit.
D’altra banda, el cervell humà no distingeix tant bé
entre el dolor físic i el dolor psíquic com semblaria a primera vista. Davant
d’una amenaça de dolor (físic o psíquic) les reaccions de defensa són molt
similars. I és que les experiències emocionals tenen un gran pes a la nostra vida, i pot ser treballable a tots els nivells per a possibilitar una vida més plena i feliç.
L'hem debatut i han sortit temes molt interessants, des del conductisme,
al condicionament i a reflexions sobre la psicosi i l'educació.
Després els he posat una presentació sobre l'educació socioemocional i l'hem comentat per a orientar-lo amb els i les alumnes amb psicosi infantil i com treballar-lo de forma adequada per a aquests alumnes.
Han sortit idees molt interessants, perquè òbviament, es tindria que tenir en compte el nivell d'intel·ligència dels alumnes, i les seves habilitats. No es poden generalitzar totes les activitats, si no, adequar-les segons siguin els alumnes que tenim a l'aula.
En la propera i última sessió veurem i comentarem activitats a portar a terme a les aules.
25 de maig
Avui ha estat la última sessió d'aquests tallers.
Els he passat activitats per a fer amb els alumnes que podrien tenir més nivell, per a poder treballar les habilitats socials, l'autoestima i les emocions.
Son activitats que han agradat generalment, però que potser tenen raó i son "poc reals" de cara a treballar-ho a l'aula. I que més que fer-ho de forma escrita seria millor fer-lo de forma verbal i fent jocs per a estimular-los. Es tractava d'unes activitats escrites, tipus exercicis.
També ha sortit el tema de treballar la musicoteràpia com a estratègia per a potenciar l'educació emocional amb els alumnes amb psicosi infantil.
Ha estat molt interessant tot el que m'han anat explicant i experiències seves.
Entre tots hem anat veient les millors opcions, i la musicoteràpia ha estat la més votada, també ha sortit la teràpia amb els animals.
Després per enllaçar el tema hem vist aquest dossier (pàgines 155,156,157) que han estat molt ben rebudes i les hem comentat.
Després hem donat fer finalitzat el taller de psicosi infantil i els he passat el qüestionari de valoració dels tallers.
Generalment han estat opinions molt positives, tot i que sóc conscient que aquest taller ha estat molt curt i podria haver estat més profitós tot i que han valorat molt positivament el que hem anat parlant en les darreres sessions i el material facilitat.
En acabar els hi he donat les gràcies per las seva participació i implicació i els he fet constar, que sense ells, no haguéssin pogut haver estat realitzats.
Petita valoració personal
Estic molt contenta de com ha anat aquests tallers i de com han evolucionat.
M'he sentit part d'ells des del primer moment i ha estat un taller molt col·laboratiu des del moment zero que el vam començar.
Hem treballat el registres que vam quedar de fer fa dues setmanes i les hem estat comentat. Estic molt contenta perquè han treballat força i les graelles han quedat força bé.
Les adjuntaré a la memòria de pràctiques com annex, però plasmaré aquí només una part d'elles per mostrar el model i el tipus de feina elaborada.
REGISTRE DE NECESSITATS DERIVADES D’UNA VISIÓ GLOBAL (Segons prof.
Fröhlich)
Nom i Cognoms: M.C.S
Data: 14/05/2012
Responsable: La tutora, educadora i
especialistes.
PERCEPTIVES
Somàtiques: Necessitat de descobrir
el sentiment del propi cos/ Necessitat d’experimentar sensacions i
percepcions que s’obtenen de la realitat exterior / Necessitat de
contribuir a la reacció i assimilació
per part de l’alumne dels estímuls procedents del seu entorn/ Necessitat de
fer ús de diferents materials i oferir ajuts directes mitjançant la
estimulació intencionada per a la
localització de les diferents parts del cos.
Vestibular: Necessitat de tenir punts de referència
sobre el seu propi cos. / Necessitat d’equilibri. / Necessitar d’associar
experiències visuals, tàctils i propioceptives amb els moviments del propi
cos/ Necessitat d’estimular la formació funcional de les reaccions
d’equilibri.
Vibratòria: Necessitat de captar i
reconèixer la veu de la persona de referència a una distància no immediata. /
Necessitat d’escoltar i sentir la música a través de vibracions sensibles.
Tàctil-Hàptica: Necessitat de fomentar
el contacte tàctil a través del seu cos i concretament de les seves mans. /
Necessitat de possibilitar l’obertura i el moviment de les mans per potenciar
la seva actuació./ Necessitat d’ ajudar a l’alumne a desenvolupar la
possibilitat d’aguantar coses, agafar-les i deixar-les caure voluntàriament/
Necessitat d’utilitzar el tacte per explorar diferents materials en el propi
cos.
Visual: Necessitat de dirigir els
moviments oculars d’una manera coordinada/ Necessitat de localitzar i fer
seguiment d’elements visuals amb la mirada amb quatre direccions diferents
Auditiva: Necessitat d’aconseguir una
percepció acústica significativa relacionada amb la seva vida diària i
persones properes al seu entorn.
Olfactiva: Necessitat de conscienciar al
nen de l’existència del nas. / Necessitat de manifestar reaccions davant
estímuls olfactius.
Gustativa: Necessitat d’ ampliar l’espectre
de les sensacions gustatives que el nen percep.
Comunicatives
Està
en una etapa de repetició constant (parla ecolàlica). Sembla que estigui
descobrint el plaer de parlar, però ho fa de forma repetitiva on ja ho ha
sentit en altres contextos a l’adult,
bàsicament utilitza aquesta parla per les seves necessitats o els seus
plaers.
Afectives
Resulta
un nen amb una actitud molt afectuosa cap a l’adult però gairebé mai amb el
seus iguals.
Cognitives
És
un nen diagnosticat de TGD no específic. Presenta un retard evolutiu.
Motrius
Es
desplaça correctament, però és un nen que té hemofilia, i en ocasions pateix
hemorràgies que li obliguen a dependre de l’adult per tenir cura de l’espai i
dels possibles cops. És molt autònom, però s’ha d’anar en compte perquè no té
noció de perill.
Socials
Presenta
problemes de conducta i li costa acceptar els límits. Té poca tolerància a la
frustració i acostuma a reaccionar plorant.
17 maig
Hem parlat sobre la unitat feta tenint en compte l'estimulació basal. Han fet la unitat didàctica tenint en compte l'estimulació tàctil. Estic molt contenta, perquè en aquestes dues setmanes, i sabent com van de carregats de feina, han trobat estonetes per poder coordinar-se i poder fer aquesta unitat i portar-la feta per poder comentar-la entre tots.
Em comenten que aquest tipus d'estimulació el treballen a les aules. Es bastant llarga aquesta unitat, només adjunto les activitats que proposen i l'avaluació, la resta ho adjuntaré a la memòria:
Activitats:
- Sensibilització i desensibilització del palmell de la mà
- Tablilles de palpar
- Sensacions tàctils al propi cos
- Desenvolupament de la sujecció
- Donar impulsos
- Llençar objectes
- Atrapar objectes fixos i penjants
Avaluació
criteris d'avaluació:
Realitzar moviments d'obrir i tancar les mans.
Reaccionar davant diferents teixidures, temperatura, grandària, i sensacions percebudes a través del tacte.
Agafar o intentar agafar objectes penjants o altresque se li presentin al tacte.
Retenir objectes en les mans i llençar-los de formavoluntària.
Temptejar i jugar amb lescosesque li envolten.
Mirar i jugar amb les seves pròpies mans.
Dur-se objectes a la boca.
Passar objectes d'unamà a una altra.
Copejar objectes sobreunabase.
Reconèixer objectes pel tacte.
Agafar objectes petits entre els seus dits polze i índex.
18 de maig
Aquesta sessió ha estat curta, només l'he fet per ensenyar-los materials per poder fer servir a l'estimulació basal, perquè al principi, els agradava la idea de conèixer més materials, per a tenir més idees, i els hem estat comentant:
Gairebé els conèixien tots, però els ha agradat veure'ls i saber preus. També els ha donat més idees a tenir en compte.
Al acabar, m'entreguen un escrit que els
agrada molt sobre l'estimulació basal, que m'ha fet molta ilusió...
diu així:
Si necesitas mirar la luz
si quieres ver los colores
si precisas observar mi sonrisa...
mis ojos te dejaré.
Si necesitas oír los sonidos
si te gusta la música
si quieres oír mi voz…
mis oídos te prestaré.
Si necesitas palpar el calor
si quieres percibir el frío
si precisas tocarme…
mis manos te facilitaré.
Si necesitas respirar
si precisas saborear
si quieres oler mi perfume…
mi nariz y boca te cederé.
De ojos, oídos, manos, nariz, boca… te dotaré
pues todos tus sentidos, yo DESPERTARÉ
P.A
----
Donem per tancat el taller d'estimulació basal.
Els comento
que el divendres 25 de maig serà l'última sessió i que quan acabem, m'agradaria que siguin ells els que valorin el que hem anat
treballant al llarg d'aquestes setmanes.
La setmana vinent la
dedicaré al "petit" taller de psicosi infantil, tot i que sóc conscient
que serà només per fer algunes pinzellades.
Després m'he reunit amb la psicopedagoga i el meu tutor del centre per parlar sobre el treball fet d'estimulació basal. Em reservo les seves valoracions personals, tot i que he sortit molt contenta.
També hem estat parlat de les dues sessions de la setmana vinent com enfocar-les de cara per a que sigui productiu. Vull centrar-me en la part de mediacions terapèutiques en la psicosi infant, parlar sobre les emocions i la psicosi infantil. Tot i que ho acabaré de concretar en els propers dies.
Vaig assistir a l'aplicació d'una de les sessions de la unitat didàctica a l'aula la qual es va comprometre a portar-lo a terme i va anar molt bé.
De les sis que vaig facilitar va ser aquesta la que van portar a terme:
Quantes
sensacions noves!
INTRODUCCIÓ
I JUSTIFICACIÓ:
Degut a les característiques
personals d’aquest grup d’alumnes, crec important presentar una Unitat
d’Intervenció relacionada amb l’Estimulació Somàtica. L’Estimulació Somàtica és una
forma de percepció en la que intervé tota la superfície del cos mitjançant la
sensibilitat de la pell. És d’especial importància ja que contribueix a
percebre d’una forma directa i profunda les sensacions de proximitat i
seguretat, aspectes important pel seu desenvolupament global. En el cas
d’alumnes greument afectats, els quals pràcticament no reaccionen a cap
estímul, davant sensacions de la pell emeten alguna respota.
La finalitat principal d’aquest
conjunt d’activitats és que la pell percebi tot tipus de sensacions (de
temperatura, pressió, textures,...) de manera que ajudi a l’alumne/a a percebre
que té un cos que el separa de l’entorn (desenvolupament primari de l’esquema corporal) i que a la vegada li
ofereix possibilitats de contacte i interacció amb ell.
L’Estimulació Somàtica com a
percepció global, també inclou tot el treball relacionat amb l’Estimulació Oral. Aquesta té com a
finalitat estimular la boca amb diferents percepcions, per tal de treballar tot
allò relacionat amb l’alimentació (mastegar, beure,...) i amb la producció de
sons.
OBJECTIUS:
Descobrir el sentiment del propi cos.
Experimentar sensacions i percepcions que s’obtenen de
la realitat exterior.
Contribuir a la reacció i l’assimilació, per part de
l’alumne/a, dels estímuls procedent del seu entorn.
Desenvolupar mecanismes que afavoreixin diferents
percepcions en tota la superfície del cos.
Fer ús de diferents materials i oferir ajuts directes,
mitjançant l’estimulació intencionada, per a la localització de les
diferents parts del cos.
Fomentar el contacte tàctil a través del seu cos, i
concretament de les seves mans.
Possibilitar l’obertura i el moviment (encara que sigui
incipient), de les mans de forma que es potencií la seva actuació.
Ajudar a l’alumne/a a desenvolupar la possibilitat
d’aguantar coses, agafar-les i deixar-les caure voluntàriament.
Gaudir de les sensacions agradables percebudes a partir
de l’Estimulació Somàtica.
CONTINGUTS:
De Procediments:
Experimentació i identificació de les sensacions i
percepcions que s’obtenen de la realitat exterior mitjançant l’estimulació
directe en el propi cos, i sobretot en les mans i la boca.
Ús del tacte per explorar diferents materials en el
propi cos.
De Fets i Conceptes:
Sensacions i percepcions del propi cos.
El to muscular i la seva relació amb els estats
emocionals derivats de l’estimulació externa.
Segments i elements del cos: cap, cara, boca, coll, pit,
panxa, esquena, braços, mans, dits, cames i peus.
Les mans com una part del cos implicada en l’Estimulació
Tàctil-Hàptica.
D’actituds, valors i normes:
Manifestació d’interès i predisposició positiva cap els
estímuls que experimentem en el seu propi cos.
Reacció a les sensacions procedents de l’Estimulació Somàtica.
Goig en les sensacions agradables percebudes a partir
del propi cos.
METODOLOGIA:
La metodologia emprada té en
compte les capacitats, interessos i coneixements previs dels i les alumnes. És
per això, que totes les activitats estan seqüenciades en funció de les seves
capacitats i del grau de dificultat d’aquestes.
Cal tenir en compte les
limitacions o barreres dels alumnes pel seu desenvolupament o participació en
les diferents activitats i adequar els diferents ritmes d’aprenentatge i
respectar el temps de resposta de cada infant. Per
tant, a l’hora d’intervenir amb aquests alumnes ens basem en el principi d’individualització que suposa
adaptar la resposta educativa a les necessitats concretes que presentin els i
les alumnes tenint en compte el gran aspecte motivacional que suposa una
vessant lúdica en l’assoliment d’objectius.
Durant les
activitats hem d’adequar la resposta verbal a les caraterístiques de cada
alumne. Cal dirigir-les amb verbalitzacions orals senzilles, precises, clares i
emfatitzant les paraules clau (tocar, sentir, agafar, suau, aspre, dur,
tou,...) i, si és pertinent, amb el suport visual d’alguns signes manuals
bàsics (jugar, tocar, mirar, acabar, venir, seure,...). Aquesta activitat com a
objecte d’anticipació té un coixí amb diferents textures, amb el
qual es preten que l’alumne anticipi i relacioni l’objecte amb allò que anem a
fer.
ESPAI:
L’aula del
grup-classe, o la sala d’Estimulació Sensoriomotriu del
centre.
TEMPORALITZACIÓ:
S’estima que la durada de la
unitat serà segons el desenvolupament de l’alumne/a en aquesta àrea, per tant
es contempla que el temps global sigui de tot el curs escolar.
Aquesta unitat d’intervenció
està pensada per dur-se a terme paral·lelament en el temps amb altres unitats
d’intervenció relacionades amb altres àrees treballades mitjançant el mètode de l’Estimulació Basal, ja que el treball amb aquests nens/es amb afectacions tan
profundes cal que sigui de forma global,
per tant l’Estimulació Somàtica serà un aspecte transversal en la vida diària
de l’aula.
ACTIVITATS
D’INTERVENCIÓ (subratllat les activitats que es van portar a terme en aquesta sessió):
Bany d’escuma: Ubiquem l’alumne/a
dins d’una banyera i l’omplim d’aigua amb sabó que faci força escuma i
olor. A mida que el banyem li podem anar fregant el cos amb esponges de
diferents materials i fer-li massatges a les mans i als peus. El bany és
un mitjà ric de sensacions. Observem les reaccions que experimenta el
rostre de l’alumne/a.
Massatges
corporals:
Amb cremes hidratants de diferents olors (li podem acostar el pot perquè
olori i observem com reacciona) fem massatges en diferents parts del cos
(cara, coll, pit abdomen, esquena, braços, mans, dits, cames i peus). Cal
que primer escalfem la crema amb
les mans per evitar el contrast tèrmic. Observem les reaccions que
experimenta el rostre de l’alumne/a.
Dutxes seques: Ubiquem
l’alumne/a dins d’un cubell o piscina buida i el ruixem amb materials secs
(sorra, arròs, llenties, pilotes de plàstic, bales,...) pel cos.
Bàsicament per les cames, els peus, els braços i les mans. Després del
ruixat, li podem fregar la pell amb aquest material i fer-li moure les
seves mans dins del material
emprat. Observem
les reaccions que experimenta el rostre de l’alumne/a.
Secador de cabell: Aquest aparell
pot contribuir a desenvolupar diferents sensacions de temperatura.
L’apliquem de forma no agressiva en diferents parts de les extremitats
(cames, peus, braços i mans) alternant aire calent i fred. També ho podem
fer amb bosses d’aigua calenta, amb un ventilador manual,... Observem les
reaccions que experimenta el rostre de l’alumne/a.
Cortina de mòbils: Ubiquem a
l’alumne/a en un matalasset panxa amunt i li col·loquem que pengin sobre
d’ell diferents materials (robes, ninots de peluix, tires de paper,
de plàstic, sonalls,...). aquest material ha d’estar a l’abast de la mà i
la vista, ja que així també treballem el tema de la prensió i del control
ocular. Aquesta activitat la pot realitzar l’alumne sense la intervenció
de l’adult. Observem les reaccions que experimenta el rostre de
l’alumne/a.
La
panera dels tresors: En
una cistella hi tenim diferents materials que ens serveixen per treballar
l’estimulació intencionadament a partir del que anomenem raspallat. Per fer-ho utilitzem
diferents materials com esponges o guants de diferents textures (pell de
seda, llana, crin,...), amb aquests podem fer massatges en diferents parts
del cos amb una pressió ferma i regular, i aplicant les textures de manera
contrastada. En el cas dels alumnes que a nivell motriu són autònoms,
posem aquesta panera a la seva disposició i observem com manipulen i
experimenten amb aquest material.
Piscina de
pilotes:
En aquesta activitat, hi pot participar o no l’adult. Ubiquem l’alumne/a
dins de la piscina de pilotes i observem que fa, ja que és una activitat
molt completa perquè simultàniament l’alumne/a va percebent les sensacions
des de qualsevol part del cos. Observem les reaccions que experimenta el
rostre de l’alumne/a.
Movem el nostre
cos:Amb la nostra ajuda
realitzem exercicis de tocar, seure, girar, voltar,... sobre un tapis
confeccionat amb diferents textures per a que l’alumne/a pugui prendre
consciència de les diferents parts del seu cos. Aquesta activitat la podem
realitzar en altres espais com al
terra, al sorral, a la gespa del pati,... Observem les reaccions que
experimenta el rostre de l’alumne/a.
Jocs amb la boca: En una posició
relaxada per l’alumne, primer
comencem acaronant i fent-li massatges suaus a la regió de la boca
(per dins i per fora), segon estimulem la regió dels llavis amb elements
de diferents temperatures (fred/calent), textures (cotó/raspall de dents)
i gustos (dolç/salat), tercer agafem saquets de mastegar (unes gasses en
forma de tub en que podem introduir un caramel tou o un xiclet, prèviament
esclafats per estovar-los) i els col·loquem sobre els queixals o dins la
galta per estimular el moviment de la mandíbula i/o per saborejar el seu
gust, i, per últim, oferim a l’alumne joguines o objectes de goma amb la
finalitat d’establir un joc amb el nen/a, és a dir, quan mossegui
l’objecte li traiem perquè faci força i intenti subjectar-lo amb la boca.
A
nivell d’aula, un cop a la setmana, juntament la tutora i la logopeda, es
realitza una activitat de grup relacionada amb l’Estimulació Basal en general,
però sobretot amb la Somàtica. Aquesta activitat és un Taller de Contes Basals. A partir de contes populars i
tradicionals, expliquem contes molt i molt senzills de forma molt visual amb
projectors i imatges gegants dels personatges. El treball posterior, es tracta
de relacionar alguns personatges amb un conjunt de sensacions. Per exemple, en
el cas de la Llegenda de Sant Jordi,
el personatge del “drac” es relaciona amb el foc (temperatura) i la textura
(pell aspre), la “rosa” es relaciona amb l’olor, la textura (pètals suaus) i el
color i, finalment, el “xai” es relaciona amb la textura (llana), el color i el
so. Aquest treball ens permet treballar la generalització dels diferents
objectius relacionats amb l’estimulació global dins d’un context amb significat
com pot ser un conte. També representa una activitat que ens permet participar,
en major o menor mesura, de les diferents Festes Populars que es fan a l’escola
i que es poden relacionar amb contes tradicionals.
ACTIVITATS
I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ:
Tant l’avaluació inicial com la
contínua i la final dels objectius d’intervenció, es realitza a través de l’observació directa de l’alumne per part
de la logopeda i de les graelles
d’observació i avaluació de
caràcter trimestral i final on anotem les dades obtingudes en relació a si
reacciona, si necessita ajuda,...
Cal tenir present que les
respostes que es demanen a l’alumne/a s’adapten a les seves capacitats
intel·lectuals, motrius, sensorials i comunicatives, permetent contemplar els
diferents ritmes d’aprenentatge, així com les possibilitats de cada un.
RECURSOS
I MATERIALS:
Recursos
personals: mestra
especialista d’Audició i Llenguatge.
Recursos
materials:
per les diferents activitats es fa servir el màxim de material divers possible,
per tal de poder anar observant a quins materials reacciona.
Material manipulatiu: esponges dures i
toves, cremes hidratants, raspalls gran i petits, pinzells de diferents mides,
pilotes dures i toves, teles de diferents textures, coixins de diferent pes,
guants de diferents textures, pot de bombolles de sabó, arròs, llenties, farina,
sorra, sabó de bany, colònia, matalasset, mòbils de teles, papers, cintes
brillants, bosses d’aigua calenta,...
Material tecnològic: secador de cabells,
ventilador, matalàs elèctric, pilota vibradora,..
Aquesta va ser la unitat que van triar, i el que està subratllat va ser les activitats que vam portar a terme en la sessió, i puc dir, que ha estat una experiència molt gratificant. Veure amb com els alumnes gaudien amb les diferents sensacions i com responien als estímuls va ser un moment molt enriquidor.
Les tutores em van comentar que tindrien en compte les diferents activitats per portar-les a terme, i que quan ho facin, m'avisaràn per si puc estar amb elles i compartir l'experiència.
Vaig fer una graella d'observació d'aquesta unitat de programació. Per a poder avaluar així a la tutora de l'aula en aquesta unitat. Abans de res li vaig comentar i va estar d'acord, fins i tot em va comentar que li agradava la idea per a poder veure després en què podria millorar.
PAUTA OBSERVACIÓ UNITAT DIDÀCTICA PORTADA A TERME. ESTIMULACIÓ BASAL
Quantes sensacions noves!
DATA DE L’OBSERVACIÓ: 8 de maig de 2012HORA: 18 h.
PSICOPEDAGOGA QUE FA L’OBSERVACIÓ: Mª José Roldán Prieto
DOCENT:I.S EDUCADORA: D.G
FREQÜÈNCIA
Sempre
Sovint
A vegades
Mai
ÍTEMS A OBSERVAR
ABANS DE L’ACTIVITAT
Desperta la
curiositat dels alumnes i els estimula
X
Instruccions
clares i corporals
X
Estimula als
alumnes
X
Proporciona als
alumnes sensacions de proximitat i seguretat
X
DURANT L’ACTIVITAT (durant l’activitat, el professorat)
Proporciona als
alumnes diferents estímuls
Integra als
alumnes que tenen més dificultat sense atabalar-los
X
Ofereix materials i ajuts directes, mitjançant
l’estimulació intencionada, per a la localització de les diferents parts del
cos
X
Adapta
l’activitat a les característiques de les alumnes
X
S’assegura que els
alumnes reben els estímuls
X
Ajuda a l’alumne/a a desenvolupar
la possibilitat d’aguantar coses, agafar-les i deixar-les caure
voluntàriament.
X
DESPRÉS DE L’ACTIVITAT
Fa una
avaluació dels resultats
X
Incentiva
l’autoavaluació i la detecció d’errors com un element positiu del procés
d’ensenyament-aprenentatge
X
Fa servir
plantilles especifiques d’observació i seguiment
X
Fa servir la
informació que li dóna elsresultats
de l’avaluació per introduir millores
X
Reflexiona
sobre propostes de millora per al disseny de properes activitats.
X
Consulta a la
Psicopedagoga els seus dubtes i reflexions, i li demana orientació i
assessorament
X
Utilitza els
resultats per feradaptacions per a
les proper unitats de programació
X
10 de maig
Vaig començar la sessió a la sala de mestres, fent un recordatori que la setmana vinent miraríem les graelles i els registres que vam parlar la setmana passada. Tots estàn d'acord.
Avui hem començat el taller sobre la psicosi infantil
Hem començat fet una petita conversa sobre què és la psicosi infantil i com ho veien ells al centre en el dia a dia.
Han explicat algunes vivències i després hem fet el visionat dels següents vídeos.
psicosis infantil
Antonia, una niña autista
la esquizofrenia
Després de veure els videos introductoris els hem estat comentat i s'ha fet l'hora de marxar.
11 de maig
Els he facilitat unes còpies, d'un document que es diu "Psicopatologia del niño", ( http://www.edipica.com.ar/archivos/leandro/psicoanalisis/psiconinios/ajuriaguerra2.pdf) molt interessant que els he deixat a la taula de la sala de mestres per a que s'ho mirin en els propers dies com a material informatiu, i si tenen alguna pregunta sobre el document només m'ho tindrien que comentar.
Com la setmana vinent dedicarem dues de les tres sessions a estimulació basal, tenen temps de mirar-lo encara que sigui per sobre.
Els hi he explicat que m'agradaria enfocar aquestes sessions de forma pràctica, per a què a ells els pugui ser de profit, però també sóc conscient que m'he centrat molt en el taller d'estimulació bassal i potser en aquest no puc dedicar-me tant en profunditat, però els agraïria que si volen focalitzar les sessions d'una manera determinada només m'ho han de comentar, si no, em centraré en orientar les properes sessions en treballar amb els alumnes amb psicosi infantil a l'aula.
Fem una votació i surten dubtes, però també em comenten que els agradaría que el focalitzés en el treball amb els alumnes de forma directa.
Aquesta sessió ha estat curta perquè volia parlar amb la psicopedagoga per a que m'orientés una mica i hem parlat sobre aquest següent taller, i hem vist que queden poques sessions, perquè la setmana vinent dedicaré dues de les sessions a treballar el que queda sobre la estimulació basal. Per tant, després d'això dedicaré el temps que quedi per aquest taller i intentaré poder tancar-lo de la millor manera possible havent treballat quelcom productiu.
