Setmana del 7 a l'11 de maig

8 de maig

Vaig assistir a l'aplicació d'una de les sessions de la unitat didàctica a l'aula la qual es va comprometre a portar-lo a terme i va anar molt bé. 

De les sis que vaig facilitar va ser aquesta la que van portar a terme:

Quantes sensacions noves!

INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ:

Degut a les característiques personals d’aquest grup d’alumnes, crec important presentar una Unitat d’Intervenció relacionada amb l’Estimulació Somàtica. L’Estimulació Somàtica és una forma de percepció en la que intervé tota la superfície del cos mitjançant la sensibilitat de la pell. És d’especial importància ja que contribueix a percebre d’una forma directa i profunda les sensacions de proximitat i seguretat, aspectes important pel seu desenvolupament global. En el cas d’alumnes greument afectats, els quals pràcticament no reaccionen a cap estímul, davant sensacions de la pell emeten alguna respota.

La finalitat principal d’aquest conjunt d’activitats és que la pell percebi tot tipus de sensacions (de temperatura, pressió, textures,...) de manera que ajudi a l’alumne/a a percebre que té un cos que el separa de l’entorn (desenvolupament primari de l’esquema corporal) i que a la vegada li ofereix possibilitats de contacte i interacció amb ell.

L’Estimulació Somàtica com a percepció global, també inclou tot el treball relacionat amb l’Estimulació Oral. Aquesta té com a finalitat estimular la boca amb diferents percepcions, per tal de treballar tot allò relacionat amb l’alimentació (mastegar, beure,...) i amb la producció de sons.

OBJECTIUS:

• Descobrir el sentiment del propi cos.
• Experimentar sensacions i percepcions que s’obtenen de la realitat exterior.
• Contribuir a la reacció i l’assimilació, per part de l’alumne/a, dels estímuls procedent del seu entorn.
• Desenvolupar mecanismes que afavoreixin diferents percepcions en tota la superfície del cos.
• Fer ús de diferents materials i oferir ajuts directes, mitjançant l’estimulació intencionada, per a la localització de les diferents parts del cos.
• Fomentar el contacte tàctil a través del seu cos, i concretament de les seves mans.
• Possibilitar l’obertura i el moviment (encara que sigui incipient), de les mans de forma que es potencií la seva actuació.
• Ajudar a l’alumne/a a desenvolupar la possibilitat d’aguantar coses, agafar-les i deixar-les caure voluntàriament.
• Gaudir de les sensacions agradables percebudes a partir de l’Estimulació Somàtica.

CONTINGUTS:

De Procediments:

• Experimentació i identificació de les sensacions i percepcions que s’obtenen de la realitat exterior mitjançant l’estimulació directe en el propi cos, i sobretot en les mans i la boca.
• Ús del tacte per explorar diferents materials en el propi cos.

De Fets i Conceptes:

• Sensacions i percepcions del propi cos.
• El to muscular i la seva relació amb els estats emocionals derivats de l’estimulació externa.
• Segments i elements del cos: cap, cara, boca, coll, pit, panxa, esquena, braços, mans, dits, cames i peus.
• Les mans com una part del cos implicada en l’Estimulació Tàctil-Hàptica.

D’actituds, valors i normes:

• Manifestació d’interès i predisposició positiva cap els estímuls que experimentem en el seu propi cos.
• Reacció a les sensacions procedents de l’Estimulació Somàtica.
• Goig en les sensacions agradables percebudes a partir del propi cos.

METODOLOGIA:

La metodologia emprada té en compte les capacitats, interessos i coneixements previs dels i les alumnes. És per això, que totes les activitats estan seqüenciades en funció de les seves capacitats i del grau de dificultat d’aquestes.

Cal tenir en compte les limitacions o barreres dels alumnes pel seu desenvolupament o participació en les diferents activitats i adequar els diferents ritmes d’aprenentatge i respectar el temps de resposta de cada infant. Per tant, a l’hora d’intervenir amb aquests alumnes ens basem en el principi d’individualització que suposa adaptar la resposta educativa a les necessitats concretes que presentin els i les alumnes tenint en compte el gran aspecte motivacional que suposa una vessant lúdica en l’assoliment d’objectius.

Durant les activitats hem d’adequar la resposta verbal a les caraterístiques de cada alumne. Cal dirigir-les amb verbalitzacions orals senzilles, precises, clares i emfatitzant les paraules clau (tocar, sentir, agafar, suau, aspre, dur, tou,...) i, si és pertinent, amb el suport visual d’alguns signes manuals bàsics (jugar, tocar, mirar, acabar, venir, seure,...). Aquesta activitat com a objecte d’anticipació té un coixí amb diferents textures, amb el qual es preten que l’alumne anticipi i relacioni l’objecte amb allò que anem a fer.

ESPAI:

L’aula del grup-classe, o la sala d’Estimulació Sensoriomotriu del centre.

TEMPORALITZACIÓ:

S’estima que la durada de la unitat serà segons el desenvolupament de l’alumne/a en aquesta àrea, per tant es contempla que el temps global sigui de tot el curs escolar.

Aquesta unitat d’intervenció està pensada per dur-se a terme paral·lelament en el temps amb altres unitats d’intervenció relacionades amb altres àrees treballades mitjançant el mètode de l’Estimulació Basal, ja que el treball amb aquests nens/es amb afectacions tan profundes cal que sigui de forma global, per tant l’Estimulació Somàtica serà un aspecte transversal en la vida diària de l’aula.

ACTIVITATS D’INTERVENCIÓ (subratllat les activitats que es van portar a terme  en aquesta sessió):

1. Bany d’escuma: Ubiquem l’alumne/a dins d’una banyera i l’omplim d’aigua amb sabó que faci força escuma i olor. A mida que el banyem li podem anar fregant el cos amb esponges de diferents materials i fer-li massatges a les mans i als peus. El bany és un mitjà ric de sensacions. Observem les reaccions que experimenta el rostre de l’alumne/a.
2. Massatges corporals: Amb cremes hidratants de diferents olors (li podem acostar el pot perquè olori i observem com reacciona) fem massatges en diferents parts del cos (cara, coll, pit abdomen, esquena, braços, mans, dits, cames i peus). Cal que primer escalfem la crema  amb les mans per evitar el contrast tèrmic. Observem les reaccions que experimenta el rostre de l’alumne/a.
3. Dutxes seques: Ubiquem l’alumne/a dins d’un cubell o piscina buida i el ruixem amb materials secs (sorra, arròs, llenties, pilotes de plàstic, bales,...) pel cos. Bàsicament per les cames, els peus, els braços i les mans. Després del ruixat, li podem fregar la pell amb aquest material i fer-li moure les seves mans dins del material emprat. Observem les reaccions que experimenta el rostre de l’alumne/a.
4. Secador de cabell: Aquest aparell pot contribuir a desenvolupar diferents sensacions de temperatura. L’apliquem de forma no agressiva en diferents parts de les extremitats (cames, peus, braços i mans) alternant aire calent i fred. També ho podem fer amb bosses d’aigua calenta, amb un ventilador manual,... Observem les reaccions que experimenta el rostre de l’alumne/a.
5. Cortina de mòbils: Ubiquem a l’alumne/a en un matalasset panxa amunt i li col·loquem que pengin sobre d’ell diferents materials  (robes, ninots de peluix, tires de paper, de plàstic, sonalls,...). aquest material ha d’estar a l’abast de la mà i la vista, ja que així també treballem el tema de la prensió i del control ocular. Aquesta activitat la pot realitzar l’alumne sense la intervenció de l’adult. Observem les reaccions que experimenta el rostre de l’alumne/a.
6. La panera dels tresors: En una cistella hi tenim diferents materials que ens serveixen per treballar l’estimulació intencionadament a partir del que anomenem raspallat. Per fer-ho utilitzem diferents materials com esponges o guants de diferents textures (pell de seda, llana, crin,...), amb aquests podem fer massatges en diferents parts del cos amb una pressió ferma i regular, i aplicant les textures de manera contrastada. En el cas dels alumnes que a nivell motriu són autònoms, posem aquesta panera a la seva disposició i observem com manipulen i experimenten amb aquest material.
7. Piscina de pilotes: En aquesta activitat, hi pot participar o no l’adult. Ubiquem l’alumne/a dins de la piscina de pilotes i observem que fa, ja que és una activitat molt completa perquè simultàniament l’alumne/a va percebent les sensacions des de qualsevol part del cos. Observem les reaccions que experimenta el rostre de l’alumne/a.
8. Movem el nostre cos: Amb la nostra ajuda realitzem exercicis de tocar, seure, girar, voltar,... sobre un tapis confeccionat amb diferents textures per a que l’alumne/a pugui prendre consciència de les diferents parts del seu cos. Aquesta activitat la podem realitzar en   altres espais com al terra, al sorral, a la gespa del pati,... Observem les reaccions que experimenta el rostre de l’alumne/a.
9. Jocs amb la boca: En una posició relaxada per l’alumne, primer  comencem acaronant i fent-li massatges suaus a la regió de la boca (per dins i per fora), segon estimulem la regió dels llavis amb elements de diferents temperatures (fred/calent), textures (cotó/raspall de dents) i gustos (dolç/salat), tercer agafem saquets de mastegar (unes gasses en forma de tub en que podem introduir un caramel tou o un xiclet, prèviament esclafats per estovar-los) i els col·loquem sobre els queixals o dins la galta per estimular el moviment de la mandíbula i/o per saborejar el seu gust, i, per últim, oferim a l’alumne joguines o objectes de goma amb la finalitat d’establir un joc amb el nen/a, és a dir, quan mossegui l’objecte li traiem perquè faci força i intenti subjectar-lo amb la boca.

• A nivell d’aula, un cop a la setmana, juntament la tutora i la logopeda, es realitza una activitat de grup relacionada amb l’Estimulació Basal en general, però sobretot amb la Somàtica. Aquesta activitat és un Taller de Contes Basals. A partir de contes populars i tradicionals, expliquem contes molt i molt senzills de forma molt visual amb projectors i imatges gegants dels personatges. El treball posterior, es tracta de relacionar alguns personatges amb un conjunt de sensacions. Per exemple, en el cas de la Llegenda de Sant Jordi, el personatge del “drac” es relaciona amb el foc (temperatura) i la textura (pell aspre), la “rosa” es relaciona amb l’olor, la textura (pètals suaus) i el color i, finalment, el “xai” es relaciona amb la textura (llana), el color i el so. Aquest treball ens permet treballar la generalització dels diferents objectius relacionats amb l’estimulació global dins d’un context amb significat com pot ser un conte. També representa una activitat que ens permet participar, en major o menor mesura, de les diferents Festes Populars que es fan a l’escola i que es poden relacionar amb contes tradicionals.

ACTIVITATS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ:

Tant l’avaluació inicial com la contínua i la final dels objectius d’intervenció, es realitza a través de l’observació directa de l’alumne per part de la logopeda i de les graelles d’observació i avaluació de caràcter trimestral i final on anotem les dades obtingudes en relació a si reacciona, si necessita ajuda,...

Cal tenir present que les respostes que es demanen a l’alumne/a s’adapten a les seves capacitats intel·lectuals, motrius, sensorials i comunicatives, permetent contemplar els diferents ritmes d’aprenentatge, així com les possibilitats de cada un.

RECURSOS I MATERIALS:

Recursos personals: mestra especialista d’Audició i Llenguatge.

Recursos materials: per les diferents activitats es fa servir el màxim de material divers possible, per tal de poder anar observant a quins materials reacciona.

Material manipulatiu: esponges dures i toves, cremes hidratants, raspalls gran i petits, pinzells de diferents mides, pilotes dures i toves, teles de diferents textures, coixins de diferent pes, guants de diferents textures, pot de bombolles de sabó, arròs, llenties, farina, sorra, sabó de bany, colònia, matalasset, mòbils de teles, papers, cintes brillants, bosses d’aigua calenta,...

Material tecnològic: secador de cabells, ventilador, matalàs elèctric, pilota vibradora,..

Aquesta va ser la unitat que van triar, i el que està subratllat va ser les activitats que vam portar a terme en la sessió, i puc dir, que ha estat una experiència molt gratificant. Veure amb com els alumnes gaudien amb les diferents sensacions i com responien als estímuls va ser un moment molt enriquidor.

Les tutores em van comentar que tindrien en compte les diferents activitats per portar-les a terme, i que quan ho facin, m'avisaràn per si puc estar amb elles i compartir l'experiència.

Vaig fer una graella d'observació d'aquesta unitat de programació. Per a poder avaluar així a la tutora de l'aula en aquesta unitat. Abans de res li vaig comentar i va estar d'acord, fins i tot em va comentar que li agradava la idea per a poder veure després en què podria millorar.

PAUTA OBSERVACIÓ UNITAT DIDÀCTICA PORTADA A TERME. ESTIMULACIÓ BASAL Quantes sensacions noves!
DATA DE L’OBSERVACIÓ: 8 de maig de 2012                   HORA: 18 h. PSICOPEDAGOGA QUE FA L’OBSERVACIÓ: Mª José Roldán Prieto DOCENT:  I.S EDUCADORA: D.G	FREQÜÈNCIA
	Sempre	Sovint	A vegades	Mai
ÍTEMS A OBSERVAR
ABANS DE L’ACTIVITAT
Desperta la curiositat dels alumnes i els estimula	X
Instruccions clares i corporals	X
Estimula als alumnes		X
Proporciona als alumnes sensacions de proximitat i seguretat	X
DURANT L’ACTIVITAT (durant l’activitat, el professorat)
Proporciona als alumnes diferents estímuls
Integra als alumnes que tenen més dificultat sense atabalar-los	X
Ofereix  materials i ajuts directes, mitjançant l’estimulació intencionada, per a la localització de les diferents parts del cos	X
Adapta l’activitat a les característiques de les alumnes	X
S’assegura que els alumnes reben els estímuls	X
Ajuda a l’alumne/a a desenvolupar la possibilitat d’aguantar coses, agafar-les i deixar-les caure voluntàriament.	X
DESPRÉS DE L’ACTIVITAT
Fa una avaluació dels resultats	X
Incentiva l’autoavaluació i la detecció d’errors com un element positiu del procés d’ensenyament-aprenentatge	X
Fa servir plantilles especifiques d’observació i seguiment		X
Fa servir la informació que li dóna els  resultats de l’avaluació per introduir millores	X
Reflexiona sobre propostes de millora per al disseny de properes activitats.	X
Consulta a la Psicopedagoga els seus dubtes i reflexions, i li demana orientació i assessorament	X
Utilitza els resultats per fer  adaptacions per a les proper unitats de programació	X

10 de maig

Vaig començar la sessió a la sala de mestres, fent un recordatori que la setmana vinent miraríem les graelles i els registres que vam parlar la setmana passada. Tots estàn d'acord.

Avui hem començat el taller sobre la psicosi infantil

Hem començat fet una petita conversa sobre què és la psicosi infantil i com ho veien ells al centre en el dia a dia.

Han explicat algunes vivències i després hem fet el visionat dels següents vídeos.

 

psicosis infantil

 

Antonia, una niña autista

 

la esquizofrenia

 

Després de veure els videos introductoris els hem estat comentat i s'ha fet l'hora de marxar.

11 de maig

Els he facilitat unes còpies, d'un document que es diu "Psicopatologia del niño", ( http://www.edipica.com.ar/archivos/leandro/psicoanalisis/psiconinios/ajuriaguerra2.pdf) molt interessant que els he deixat a la taula de la sala de mestres per a que s'ho mirin en els propers dies com a material informatiu, i si tenen alguna pregunta sobre el document només m'ho tindrien que comentar.

Com la setmana vinent dedicarem dues de les tres sessions a estimulació basal, tenen temps de mirar-lo encara que sigui per sobre.

Els hi he explicat que m'agradaria enfocar aquestes sessions de forma pràctica, per a què a ells els pugui ser de profit, però també sóc conscient que m'he centrat molt en el taller d'estimulació bassal i potser en aquest no puc dedicar-me tant en profunditat, però els agraïria que si volen focalitzar les sessions d'una manera determinada només m'ho han de comentar, si no, em centraré en orientar les properes sessions en treballar amb els alumnes amb psicosi infantil a l'aula. 

Fem una votació i surten dubtes, però també em comenten que els agradaría que el focalitzés en el treball amb els alumnes de forma directa.

Aquesta sessió ha estat curta perquè volia parlar amb la psicopedagoga per a que m'orientés una mica  i hem parlat sobre aquest següent taller, i hem vist que queden poques sessions, perquè la setmana vinent dedicaré dues de les sessions a treballar el que queda sobre la estimulació basal. Per tant, després d'això  dedicaré el temps que quedi per aquest taller i intentaré poder tancar-lo de la millor manera possible havent treballat quelcom productiu.