sessions 3 i 4 de maig

Hola!

En aquesta entrada us parlaré sobre les sessions d'aquesta setmana, la del dijous i la del divendres.

Dijous 3 de maig

Sala de mestres.

Vam começar la sessió parlant sobre els articles que vaig dir a la sessió anterior. Gairebé tothom s'ho havia llegit i vam estar paralant també de la pàgina web que els hi vaig facilitar.

Aquesta web la porta professionals de l'estimulació basal, i fan formació a professionals i els va interessar tenir-lo en compte per a un futur.

Els vaig passar diferents unitats didàctiques per treballar l'estimulació bassal i les vam estar mirant i comentant.

Alguns d'ells, els quals tenen alumnes amb qui poden treballar aquest tipus de programacions, s'han compromés a portar-les a terme i quan ho facin parlarem de com ha evolucionat. També hem quedat que intentaran portar-les a terme un dia en el que jo pugui estar a l'aula per poder veure l'evolució.

Divendres 4 de maig

Sala de mestres.

Primer em van transmetre els dos alumnes que van triar per fer el registre i la programació. Em van portar anotades, les característiques més rellevant de cadascun d'ells per a tenir en compte. Els noms dels alumnes no els plasmaré i les inicials son falses.

CARACTERÍSTIQUES INDIVIDUALS DELS ALUMNES

M.C. Alumne de quatre anys, diagnosticat de TGD (Trastorn Generalitzat del Desenvolupament) no específic, i pateix Hemofilia greu de tipus A, amb inhibidor. Cada dotze hores rep un tractament mèdic, que se li administra mitjançant un aparell que porta en la zona toràcica (portacad). Va patir dues hemorràgies intracranials, quan tenia 1 i 2 anys.

A nivell motriu, és desplaça autònomament, excepte quan degut als problemes de coagulació derivats de la seva malaltia presenta episodis hemorràgics en les articulacions que limiten la mobilitat i l’obliguen a desplaçar-se a coll de l’adult o en cotxet. Tot i ser, el més autònom del grup, aquesta autonomia sovint es veu condicionada per la incapacitat per acceptar els límits o la poca noció de perill.

A nivell de comunicació, està en una etapa de repetició constant. Enguany s’han realitzat unes Pautes de Comunicació per tots els professionals que intervenen amb ell i per a la pròpia família, per tal de poder donar funcionalitat a les ecolàlies que produeix en tot moment. Sembla que estigui descobrint el plaer de parlar i comenci a mostrar certa intenció comunicativa, bàsicament per satisfer les seves necessitats o plaers. Cal esmentar que resulta un nen amb una actitud molt afectuosa cap a l’adult, però quasi mai cap als seus iguals.

Freqüentment, presenta problemes de conducta i li costa l’acceptació dels límits, té poca tolerància a la frustració i, sovint, reacciona autoagredint-se o cridant l’atenció de l’adult.

Actualment, fa un cert control dels esfínters, gràcies a la regulació per part de l’adult; a més a més, comença a ser capaç de fer la demanda mitjançant la senyalització.

Rep dues sessions setmanals de logopèdia de forma individual dins o fora de l’aula depenent de la situació i l’estat emocional del nen.

RB, un alumne de 6 anys i mig d’edat sense diagnostic determinat (encara li estan realitzant proves) que presenta un Retard Evolutiu Global. RB és un alumne de nova matricula, derivat pel CDIAP i procedent d’una UCE. El nen va néixer preterme, a la setmana 36, i va patir apnea, convulsions i hipotonia neonatals. Actualment pateix una epilèpsia idiopàtica per la qual rep un tractament mèdic cada 12 hores. Sovint pateix ingressos hospitalaris deguts a les crisis i canvis de medicació que li provoquen greus alteracions en el ritme del son i la vigília, els quals són com els d’un bebè, espontanis i desorganitzats.

RB pateix una deficiència sensorial de tipus visual, deguda a les 12 diòptries, l’estrabisme convergent i el nistagmus que pateix. Tot i així, fins aleshores no ha intervingut la ONCE, donat que de moment sembla que amb les ulleres que porta se soluciona i li permeten fer seguiment visual.

A nivell motriu pateix un retard psicomotor greu associat a una hipoactivitat motriu amb lentitud de resposta. Realitza pocs canvis posturals (assegut d’indi i tombat panxa enlaire). No és capaç de realitzar la bipedestació i es desplaça en cadira de rodes. A l’aula compta amb una cadira adaptada amb un cinturó pèlvic i un reposapeus per afavorir la sedestació. Realitza una bona prensió amb la mà. Realitza moviments estereotipats, com cops de peu, sacseig brusc del cap i s’autoagredeix picant-se fort el cap amb les mans i la barbeta amb el puny. 

A nivell comunicatiu es troba en l’etapa de balboteig inicial i només realitza algunes vocalitzacions com “papapapa” o “baba” a mode de joc vocàlic, sense intenció comunicativa. Interacciona amb la mirada, sobretot amb els adults, però durant estones molt curtes de temps. El nen mostra una manca o poc interès pels objectes i activitats, excepte pel menjar, que el demana estirant la mà quan el té davant. Mostra moltes dificultats per mantenir l’atenció. No reconeix objectes propers al seu entorn. RB no expressa emocions ni necessitats, excepte quan està adormit i el despertem per fer un canvi de bolquers, que és llavors quan comença a cridar i a plorar, sacsejant les cames i autoagredint-se. La comunicació amb RB es realitza mitjançant el llenguatge oral per part de l’adult amb intencions estimuladores, els objectes tangibles i les fotografies i pictogrames d’SPC, per anticipar activitats. Per accedir a l’ordinador o activar aparells elèctrics i joguines adaptades, fa servir un commutador tipus Big Red.

RB no controla els esfínters. Menja tot tipus d’aliments i, tot i la seva hipoactivitat motriu, sembla tenir un control suficient dels òrgans orofacials per a la deglució.

El nen rep quatre sessions de fisioteràpia (una d’elles és equinoteràpia) i dues sessions de logopèdia setmanals, una de les quals a vegades es realitza dins l’aula, depenent de la situació i l’estat en què es trobi el nen.

Els professionals externs que l’atenen són Serveis Socials i CSMIJ.

A partir d'aquí els he ensenyat i els he passat el full de registre per a omplir i hem fet un recordatori de que significa cadascuna de les parts a omplir. Tot i que gairebé no he tingut que explicar molt perquè sabien tot.

S'han compromés a tenir-lo d'aquí dues setmanes, tot i que alguns d'ells també tenen en compte de portar a terme algunes de les unitats didàctiques vistes a la sessió anterior.

La setmana vinent començarem a treballar l'altre taller que vam quedar, tot i que soc conscient que potser tindrà que ser menys extens que aquest degut a la manca de temps, tot i que intentaré que sigui el més productiu possible.

Així mateix, d'aquí dues setmanes utilitzaré una sessió per a parlar de les unitats i dels registres,(encara que estiguem endinsats amb l'altre) i intentaré assistir un matí al desenvolupament de la unitat didàctica, però per assistir, encara m'he de posar d'acord amb els professionals i acordar un dia en concret, que ells han de mirar a les seves programacions.

La setmana vinent, abans d'escriure les entrades - diari del meu pràcticumII, faré una entrada seguint les indicacions del consultor per reflexionar sobre el paper que detecto que té la psicopedagoga com a professional especialista a l'escola. Es possible que amb tot el treball que estic fent amb el taller hagi descuidat aquest aspecte de reflexió i també trobo important trobar un espai per reflexionar-ho i plasmar-lo.

He de dir, que en tot el procés no em trobo sola en cap moment, perquè tot i que no ho plasmo, després de cada sessió parlo una estoneta amb la psicopedagoga i valorem com ha anat la sessió i els aspectes que es poden millorar.
De tot això parlaré en l'entrada que faré la setmana vinent.