22 de maig
Avui vam fer la continuació del taller de psicosi intantil.
Hem fet una pluja d'idees sobre què pensem que és la psicosi infantil. Després de fer aqusta pluja d'idees hem començat a parlar sobre experiències dels professionals i casos de l'escola.
Els he portat un llibre que tinc llegit que es diu "Mediaciones terapéuticas y psicosis infantil" de Anne Brun.i l'hem estat comentant. Ha estat bona idea el portar-lo, perquè alguns dels professionals els ha agradat i m'han comentat on el vaig comprar per a comprar-lo ells també.
Després els he fet una petita introducció sobre l'educació emocional (que va ser un tema que va quedar pendent) i els he dit que a la propera sessió intentaria enfocar l'educació emocional amb la psicosi infantil.
24 de maig
Avui he començat la sessió amb una metàfora per centrar el tema de les emocions que diu així:
Suposem que a un cavall se li fa
arribar una lleugera descàrrega elèctrica a la pota amb una placa metàl·lica
col·locada al terra de l'estable; i suposem també que uns segons abans de cada
descàrrega es fa tocar sempre una campana.
El cavall "suposarà" que
existeix una relació causal entre el so de la campana i la descàrrega i, per
tant, cada cop que soni la campana, aixecarà la pota del terra. Una cop ja
establert aquest reflexe condicionat pot desmuntar-se el dispositiu elèctric
perqué inevitablement el cavall aixecarà la pota cada vegada que soni la
campana, creient evitar la descàrrega elèctrica.
Cada cop que l'animal aixequi la
pota i eviti la descàrrega, es confirma en la seva suposició que aixecar la
pota és el comportament "adequat" per protegir-se d'una experiència
desagradable. I amb això no fa sinó consolidar-se aquest fals comportament. Dit
d'una altra manera: aquest comportament, suposadament adequat, és el que
impossibilita al cavall l'important descobriment de que ja no existeix
l'amenaça de descàrrega elèctrica. La solució s'ha convertit en problema.
(Paul
Watzlawick, És real la realitat? )
Què us sembla com a metàfora? Podríem aplicar-la
a l'anàlisi de les respostes emocionals? Se us acud algun exemple? Podem
relacionar-la amb les actituds desadaptatives que sovint mostren els nens
maltractats?
Vaig començar el petit comité de reflexió amb aquesta introducció per obrir el debat:
La història del cavall neuròtic tracta d’una
associació de tres elements: la resposta (aixecar la cama) que es
desencadena per un avant-estímul auditiu (la campana) que suposadament
és seguit d’un estímul dolorós (descàrrega elèctrica). Sembla un tipus
d'aprenentatge anomenat condicionament clàssic o pavlonià, que es
basa en una relació causa-efecte i que ens fa entendre molt clarament el
procés d'un estímul- resposta. Desde ben petits i al llarg de la vida
anem aprenent mitjançant aquest procès. Associem els estímuls entre sí de
manera que quan apareix un ja podem preveure l’aparició de l’altre. Aq
Aquest mecanisme és molt més habitual del que ens pensem. ens podem fer aquestes preguntes: Per què davant
d’una cançó que hem compartit amb algú ens emocionem? Com és que una
olor familiar ens produeix emocions molt positives? Per què tenim gana a l’hora
de dinar? i son quan s’acosta la nit? Moltes d’aquestes preguntes, en part, són
explicades pel condicionament.
Si “aprenem” a respondre
amb una determinada defensa davant d’una amenaça que ens provoca dolor (físic o
psíquic) és probable que aquest aprenentatge romangui estable i que, per tant,
sempre responguem de la mateixa manera a la mateixa amenaça sense intentar cap
canvi o a evitar-ho. D’aquesta manera, hom aplicarà la mateixa resposta una i
una altra vegada sense adonar-se que hi ha altres possibles respostes o que,
fins i tot, el perill ja no existeix.
Quan parlem de maltractaments cal tenir en
compte que no sempre són físics, sinó que existeixen formes més o menys
evidents de maltractament, totes elles amb conseqüències lamentables pels nens.
En relació als nens maltractats és interessant saber que el nen es posarà a la
defensiva sempre que tingui indicis de perill, i possiblement ho farà de forma
tan automàtica que aviat ni tan sols serà conscient de la seva emoció de por.
Una persona que hagi estat durament maltractada
durant la infantesa tindrà greus dificultats per a relacionar-se, sobretot en
les relacions més íntimes: amb la parella i els fills. De vegades se segueix el
mateix patró après del maltractador parental. Però no sempre és així. Existeix
un concepte relativament nou però que està molt de moda en la literatura sobre
maltractaments i és el concepte de “resiliència”,
que podem definir com la capacitat de les persones per ensortir-se’n tot i les
circumstàncies més adverses.
Pero aquest és altre tema, tot i que per mi, tot el que tingui que veure amb les emocions va lligat. Perquè quan parlo de nens i nenes, parlo amb i sense diagnòstic.
L’educació emocional és una
gran eina per a totes les persones. L’autoconeixement
i l’autoregulació són indispensables per modificar la conducta amb èxit.
D’altra banda, el cervell humà no distingeix tant bé
entre el dolor físic i el dolor psíquic com semblaria a primera vista. Davant
d’una amenaça de dolor (físic o psíquic) les reaccions de defensa són molt
similars. I és que les experiències emocionals tenen un gran pes a la nostra vida, i pot ser treballable a tots els nivells per a possibilitar una vida més plena i feliç.
L'hem debatut i han sortit temes molt interessants, des del conductisme,
al condicionament i a reflexions sobre la psicosi i l'educació.
Després els he posat una presentació sobre l'educació socioemocional i l'hem comentat per a orientar-lo amb els i les alumnes amb psicosi infantil i com treballar-lo de forma adequada per a aquests alumnes.
Han sortit idees molt interessants, perquè òbviament, es tindria que tenir en compte el nivell d'intel·ligència dels alumnes, i les seves habilitats. No es poden generalitzar totes les activitats, si no, adequar-les segons siguin els alumnes que tenim a l'aula.
En la propera i última sessió veurem i comentarem activitats a portar a terme a les aules.
25 de maig
Avui ha estat la última sessió d'aquests tallers.
Els he passat activitats per a fer amb els alumnes que podrien tenir més nivell, per a poder treballar les habilitats socials, l'autoestima i les emocions.
Son activitats que han agradat generalment, però que potser tenen raó i son "poc reals" de cara a treballar-ho a l'aula. I que més que fer-ho de forma escrita seria millor fer-lo de forma verbal i fent jocs per a estimular-los. Es tractava d'unes activitats escrites, tipus exercicis.
També ha sortit el tema de treballar la musicoteràpia com a estratègia per a potenciar l'educació emocional amb els alumnes amb psicosi infantil.
Ha estat molt interessant tot el que m'han anat explicant i experiències seves.
Entre tots hem anat veient les millors opcions, i la musicoteràpia ha estat la més votada, també ha sortit la teràpia amb els animals.
Després per enllaçar el tema hem vist aquest dossier (pàgines 155,156,157) que han estat molt ben rebudes i les hem comentat.
Després hem donat fer finalitzat el taller de psicosi infantil i els he passat el qüestionari de valoració dels tallers.
Generalment han estat opinions molt positives, tot i que sóc conscient que aquest taller ha estat molt curt i podria haver estat més profitós tot i que han valorat molt positivament el que hem anat parlant en les darreres sessions i el material facilitat.
En acabar els hi he donat les gràcies per las seva participació i implicació i els he fet constar, que sense ells, no haguéssin pogut haver estat realitzats.
Petita valoració personal
Estic molt contenta de com ha anat aquests tallers i de com han evolucionat.
M'he sentit part d'ells des del primer moment i ha estat un taller molt col·laboratiu des del moment zero que el vam començar.
---
El 29 de maig aniré a l'escola a acomiadar-me.
Unes bones pràctiques
ResponElimina